Passats uns mesos de la implantació del nou reglament de protecció de dades europeu, volem analitzar com impacta el règim legal aplicable a la videovigilància.
Cal el consentiment de les persones que les seves imatges són captades mitjançant sistemes de videovigilància?
Des del punt de vista de la Protecció de dades, qualsevol organització que utilitzi videocàmeres de vigilància, necessita una base legítima (a triar entre sis: consentiment, contracte, obligació legal, interès vital, interès públic, interès legítim del responsable).
El RGPD, el Reglament Europeu de Protecció de Dades deixa triar entre qualsevol de les sis opcions sense preferir-ne cap sobre les altres. Doncs bé, “a la vista” de les finalitats que les càmeres de vídeo persegueixen, el consentiment gairebé mai serà la base legítima més apropiada.
Tipologia de càmeres i base legítima
– Càmeres públiques.
Les càmeres que vigilen la via i espais públics només poden ser operades per les Forces i Cossos de Seguretat.
Base legítima: interès públic.
– Càmeres privades legalment obligatòries.
En el cas dels bancs i les joieries, per exemple, la base legítima del tractament de les imatges captades mitjançant càmeres de vídeo serà l'”obligació legal”. A aquests la llei sí que els obliga a tenir instal·lades càmeres de videvigilància.
Base legítima: obligació legal.
– Càmeres privades “voluntàries”.
En la resta dels casos (supermercats, botigues de roba, per exemple) la normativa diu que cada cas comença i acaba en “només cal informar, no cal demanar el consentiment”.
Sí, però el RGPD imposa la nova obligació de transparència i cal informar de moltes coses… entre elles.. quin és la seva base legítima de tractament? D’acord amb la nova obligació de transparència de l’RGPD, cal informar d’aquesta base als interessats. Encara que sigui en la “segona capa” d’informació. La segona capa d’informació és el paperet que cal tenir preparat amb “la resta” d’informació obligatòria que “no cap” en els famosos cartellets grocs.
Què passa amb les videocàmeres de control laboral?
En aquest cas, encara no hi ha una llei que habiliti l’ús de videovigilància: només es regula en la Instrucció 1/2006 (que no és més que això, una instrucció).
El seu ús sí que es recull en el Projecte de nova LOPD espanyola, Ley Orgánica de Protección de Datos y Garantía de los Derechos Digitales (la LOPDGDD). En qualsevol cas, recordem que si no hi ha obligació legal al tractament de dades personals, hem de buscar una base legítima de tractament.
Només pot justificar-se la videovigilància “per contracte”, és a dir, incloure una clàusula de submissió a videovigilància en el contracte laboral, en el cas de treballadors la prestació laboral o sector d’activitat directament ho exigeixi.
Per exemple:
- Treballadors en un centre de control d’infraestructures crítiques.
- Treballadors en llocs d’alta seguretat.
¿Interès públic, interès vital o Interès legítim?
En concret, els següents interessos legítims:
- Seguretat de les persones i actius en el si de les instal·lacions.
- Control de el degut compliment per part dels treballadors de la seva prestació laboral, i de les normes de seguretat i prevenció de riscos laborals.
Llavors es poden col·locar videocàmeres a qualsevol ubicació de les nostres instal·lacions?
No. Els sistemes de videovigilància, per definició, afecten drets fonamentals (com el de privacitat) de les persones sotmeses i la seva instal·lació i utilització han de tenir-los molt en compte.
Posant dos exemples extrems: una càmera (visible) situada en un menjador, o una càmera (oculta) en un servei públic, poden ser o no admissibles, depenent de les circumstàncies concretes de cada cas.
En l’àmbit del control laboral, la jurisprudència i resolucions de l’AEPD han anat concretant determinats llocs localitzats en el “lloc de treball” en què preval el dret a la intimitat dels treballadors. En aquests llocs no es poden instal·lar càmeres de vídeo. Dependències dedicades a menjador, lavabos, vestuaris, dutxes, taquilles. En conseqüència, en aquests llocs no seria admissible en general la ubicació permanent de càmeres (cosa diferent seria la ubicació fins i tot oculta d’una càmera, davant sospites fundades que així es podrà enxampar amb les mans a la massa a un treballador concret).
- Àrees de descans dels treballadors.
- A sota de la taula dels treballadors.
- Llocs on es reuneixin els representants dels treballadors.
Com és el termini de retenció d’imatges? Què cal fer a terme d’aquest termini?
La nova LOPD regula expressament, per primera vegada:
- Que les imatges han de conservar-se només durant 30 dies (excepte quan hagin de ser conservades per acreditar la comissió d’actes il·lícits o delictes).
- No és aplicable a aquests tractaments l’obligació de “bloqueig”, és a dir, transcorreguts aquests 30 dies han de ser directament suprimides o esborrades.
És a dir, la nova LOPD “legalitza” la pràctica que és habitual avui en general de les empreses, de gravar en bucle sobre el mateix suport durant períodes de 30 dies, esborrant les imatges més antigues a mesura que es tornen a gravar noves imatges.
L’expertesa de Segur-Mon és tenir cura de la teva empresa a tots els seus efectes i si és necessari posar càmeres dissuasòries de possibles delictes o bé de control d’accés per als treballadors, podem ajudar-te. Consulta els nostres tècnics sense compromís.
Comentaris recents