Diverses sentències del Tribunal Constitucional avalen que els empresaris instal·lin càmeres de seguretat sense necessitat del consentiment dels empleats, sempre que la seva finalitat sigui “controlar el compliment de contracte”.
A més, l’article 20.3 de l’Estatut dels Treballadors afirma: “l’empresari pot adoptar les mesures que consideri més oportunes de vigilància i control per verificar el compliment pel treballador de les seves obligacions i deures laborals, guardant en la seva adopció i aplicació la consideració deguda a la seva dignitat humana i tenint en compte la capacitat real dels treballadors disminuïts, si escau”.
Podem dir que la videovigilància justificada a la feina és aquella necessària “per complir requisits de producció i seguretat laboral”, però obligatòriament s’han de complir una sèrie de mesures. La primera i més important és advertir la plantilla, normalment a través del comitè d’empresa, que s’instal·laran càmeres de vigilància i es col·locaran càrtels visibles amb els símbols de càmeres als llocs on es realitzen les gravacions.
Però, a més, també és obligatori complir principalment altres requisits:
- El tractament es limitarà a les finalitats previstes en l’Estatut dels Treballadors.
- Es gravaran únicament espais indispensables per satisfer la finalitat de control laboral i no s’utilitzaran per a fins diferents.
- Mai es gravarà en espais “personals”: banys, àrees de descans, vestuaris, etc., per garantir la intimitat dels treballadors.
- Es garantirà el dret a la informació en la recollida d’imatges: informació a la representació sindical, cartell anunciador i informació personalitzada.
- És inscriure el corresponent fitxer a l’Agència Espanyola de Protecció de Dades.
- Es cancel·laran les imatges en un màxim de 30 dies conservant únicament aquelles que siguin constitutives d’infracció o incompliment dels deures laborals.
- Es garantiran els drets d’accés i cancel·lació.
Les sentències judicials són gairebé sempre favorables a l’empresari sempre que s’hagi avisat als seus treballadors i compleixi les mesures indicades.
Així, a finals del 2016 el Tribunal Suprem va emparar a una empresa que va posar càmeres per detectar qui robava material i hi va comunicar al comitè, però li va pregar que no ho expliqués a la plantilla perquè la mesura tingués èxit.
El cas va afectar l’empresa dedicada a la fabricació d’envasos i ampolles de plàstic Alció, que va detectar la desaparició de material emprat en producció que es trobava emmagatzemat en el centre de treball.
La sentència apunta que, tot i que no es va comunicar als empleats que se’ls gravava, en el judici es va evidenciar que tenien coneixement del fet.
Actualment, hi ha diferents sistemes de vídeo-vigilància.
Entre aquí per conèixer-los: https://www.segurmon.com/ca/video-vigilancia/